Noticies

La interseccionalitat: la manera de ser inclusius

La interseccionalitat es va imposant a poc a poc en els serveis i projectes que s'adrecen a les persones, i molt especialment en el sector de la cultura de proximitat. Però de vegades els conceptes més evidents costen d'explicar d'una manera senzilla. Difícilment trobarem algú més adequat per fer-ho que la Carolina Astudillo, responsable de l'àmbit de Diversitat de QSL, una de les nostres empreses associades, i coordinadora del Col·lectiu i+, Professionals per la Diversitat. La seva llarga trajectòria com a consultora i gestora de serveis d'aquesta naturalesa n'avalen l'opinió i el criteri. No us perdeu aquest article.

Interseccionali...què?

Les paraules ajuden a descriure realitat, a crear pensament i, de vegades també, a complicar-nos una mica l’existència. Algun terme es posa de moda, i hi fem referència sí o sí als projectes, a les formacions.... Ens va passar amb transversalitat, interculturalitat, queer...i tantes més. I aquí tenim de fa un temps el nou fitxatge: interseccionalitat.

Es pot parlar molt d’on ve, i els mals usos que se’n fa, però apuntarem aquí algunes reflexions pràctiques per veure com ens pot ajudar a una millor gestió i intervenció des dels nostres projectes, programes i equipaments.
 

Ulleres complexes per una realitat complexa

Pensem en la mirada interseccional com una eina d’anàlisi, com unes ulleres que ens posem per mirar. I sí, anem sumant ulleres. Les antirracistes, les de gènere... això no s’acaba mai. És  així. Perquè hem d’estar atentes a diferents processos, eixos de desigualtat,  ens toca treballar en realitats complexes, amb ciutadania diversa, i amb situacions canviants sobre les quals hem de treballar i intervenir.

I quan treballem des d’un sector determinat, tendim a situar-nos des d’un calaix específic: joventut, dona, immigració, gent gran, infància... Aquesta simplificació ens exigeix un esforç per ajustar cada cop les nostres ulleres. Treballem amb dones, d’acord. Però quines dones?

I la pregunta no és (només) filosòfica: té unes implicacions directes en com dissenyem i gestionem els nostres projectes i serveis. Com estem d’atentes a la diversitat sexual, cultural, funcional, d’edat... d’aquest grup que classifiquem com a “dones”?

Com estem (o no) tenint en compte aquesta diversitat a l’hora de detectar les seves necessitats, crear processos participatius, fer actuacions, o avaluar l’impacte del que fem?
 

Quines preguntes calen?

Moltes. La mirada interseccional no ha vingut a simplificar la nostra feina, sinó a ampliar-la per fer-la més útil.  A tornar a posar de relleu la multiplicitat d’eixos de desigualtat-privilegi que ens travessen estructuralment, i com la situació i el context també s’han d’incloure en aquesta anàlisi per implementar millors intervencions.

No, no hi ha un decàleg per aplicar la mirada interseccional, però des de QSL Serveis Culturalstreballant amb el Col·lectiu i+, professionals per la diversitat, en proposem unes quantes a la Checklist amb perspectiva interseccional. Un total de 12 ítems per al disseny i/o avaluació de projectes, que hem anat recopilant a base de coneixement teòric però, sobretot, de molta pràctica. Veiem-ne tres que ens podem plantejar quan estem dissenyant una actuació, a mode d’exemple.

El(s) col·lectiu(s) potencialment beneficiari(s) de l’actuació participaran activament en la detecció de necessitats?
Per exemple, si volem desenvolupar una acció dirigida a persones grans, consultarem a persones d’aquest grup d’edat?
Pot semblar molt obvi si tenim molt coll avall els temes de participació, però pensem-hi. Ens passa que programem any rere any coses que no sabem ben bé a quin objectiu responen, simplement les fem perquè són activitats que omplim i ja les tenim rodades? Estem segures que aquesta actuació segueix cobrint necessitats reals en l’actualitat?

L’acció contempla tenir impacte en perfils o grups situats als pols privilegiats dels eixos estratègics?
Per exemple, si volem desenvolupar una acció dirigida a persones del col·lectiu LGTBI, hem tingut en compte com s’abordarà la implicació i/o l’impacte en les persones heterosexuals i/o cisgènere? Si treballem per una igualtat d’oportunitats, i contra la discriminació, és interessant plantejar-nos com treballem amb persones que reben discriminació però també, com treballem amb persones que no la reben però poden fer feina en la revisió de la seva sensibilitat i les seves pràctiques entorn a aquest tema.

Alguna de les persones que impulsa o executarà l’actuació es troba situada en un pol discriminat? 
Per exemple, si volem desenvolupar una acció de prevenció en discriminació lgtbfòbica, hi ha persones no heterosexuals/transgènere implicades en el seu impuls i/o execució?
Aquí ens trobem amb un gran tema del nostre sector: tenim equips de professionals diversos, des de diferents paràmetres (origen cultural, gènere, orientació sexual, funcional, ...)? Com de valuosa considerem la diversitat i l’experiència que se’n deriva, a l’hora de treballar amb ciutadania diversa?

Preguntes com aquestes ens han ajudat els últims anys a reflexionar sobre la inclusivitat de les nostres actuacions, i ens han fet de reflexió-trampolí per pensar altres qüestions afinades i útils en cada situació. Reflexions per, progressivament, anar adoptant una mirada complexa, combinada i ajustada a la realitat sobre la que treballem. Una realitat, en si mateixa, interseccionada.

Carolina Astudillo Beals
Cap de l’Àmbit de Diversitats a QSL Serveis Culturals i coordinadora del Col·lectiu i+, professionals per la diversitat.